HISTÒRIA:
Tot i que mai no ha estat navegable, ha representat una via de comunicació
entre la costa catalana i l'interior.
Les seves aigües s'utilitzaren per al regadiu dels conreus de Barcelona; és
per això que, el segle
X, es va construir el Rec Comtal, que neix a Montcada i Reixac i que durant l'edat
mitjana arribava fins a l'interior de la ciutat de Barcelona.
A causa del seu pas per una zona densament poblada i industrialitzada, durant
els anys 70 i 80 del segle XX va ser tristament famós pel fet de ser el riu més contaminat d'Europa. Des de mitjans del 1990 ha estat netejat, i les seves aigües, depurades. Aprofitant la remodelació urbanística del Fòrum Universal de les Cultures, el 2004 s'inaugurà el Parc Fluvial del Besòs, situat entre Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.
Indústria a la bora del
riu
El riu quan les
indústries el contaminaven
Actual estat del ríu
“parc fluvial del Besòs”
NAIXEMENT:
El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.
UNITATS DE RELLEU QUE
TRAVESSA:
La seva conca procedeix dels termes municipals d'Aiguafreda, Figaró-Montmany, la
Garriga, les Franqueses del Vallès, Canovelles, Granollers, Montmeló i Mollet del Vallès, però, pròpiament, discorre pels de Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs.
Recorregut del riu
El cabal del Besòs es típic de la Mediterrània, molt irregular al llarg de l'any.
AFLUENTS:
El riu Besòs té
cinc afluents principals:
§ El Mogent.
§ El Congost.
§ El Tenes.
§ La riera de Caldes.
La conca del
Besòs, amb una superfície de 1.038 km², es troba emmarcada entre les serralades Prelitoral i Litoral, encara que la
major part de la seva superfície es desenvolupa dins de la depressió del Vallès.
Els punts
culminants de la divisòria d'aigües són: el Pla de la Calma (1.350
m) i el Tagamanent (1.055
m), al Montseny; la Mola (1.100 m) i el
Montcau (1.035 m), a Sant Llorenç de Munt; el Tibidabo (512
m), a Collserola, i el Corredor (634
m).
La major part
dels cursos de la Conca del Besòs neixen a la part meridional de la serralada Prelitoral i configuren una xarxa de drenatge
asimètrica, l'eix principal de la qual està format pels cursos fluvials del Congost i
Besòs, al qual s'uneix pel marge
esquerre el Mogent i
pel marge dret el Tenes, la riera de Caldes i
el Ripoll. La longitud
acumulada dels rius i rieres més importants de la conca és de 530 km.
La conca té un
règim hidrològic típicament mediterrani amb uns cabals
d'estiatge molt baixos, de l'ordre de 2 m³/s a la desembocadura, que s'arriben
a multiplicar més de 1.000 vegades amb les tempestes de tardor.
La conca és
deficitària en recursos hídrics. Importa del sistema Ter-Llobregat les dues
terceres parts de l'aigua que consumeix.
S'hi troben dos
aqüífers importants: la cubeta de la Llagosta i el delta del Besòs, amb una
capacitat aproximada de 110 hm³.
Tot i ser una
conca petita, presenta una gran diversitat d'hàbitats, amb tres ambients
clarament diferenciats:
·
La muntanya, que envolta la conca
amb espais d'interès natural (Collserola, Sant Llorenç de Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i
la Serra de
Marina). les planes del Vallès, amb una important i continuadament creixent
implantació urbana i industrial, i la desembocadura, que té un caire totalment
urbà dins l'Àrea metropolitana de Barcelona.
·
L'activitat agrícola, que va ser
predominant fins a la dècada dels 60, quan ocupava la major part del sòl
disponible, ha deixat pas a la indústria, que a poc a poc ha anat ocupant el
sòl dedicat a l'agricultura, especialment el de regadiu i en particular el
situat a prop dels rius.
·
El tipus d'indústria instal·lada
a la conca és molt variat; hi són representats gairebé tots els sectors, en
particular el químic, metal·lúrgic, plàstics, pell, tèxtil, materials de
construcció, paper, alimentació, etc., amb quasi 10.000 establiments potencialment
contaminadors.
És lloc de pas
d'importants vies de comunicació que se situen vora els rius, amb les línies de
tren Barcelona-Puigcerdà i Barcelona-la Jonquera, l'autovia C-17 i l'autopista
A-7.
La Conca del
Besòs és la més habitada de Catalunya, amb més de 2 milions d'habitants que en
són tributaris.
Fauna:
La recuperació mediambiental ha permès la creació de nous hàbitats
d'interès per a la fauna. Aquesta millora i la ubicació de l'espai en el tram
final del riu, ha fet que es detectessin més de 200 espècies d'ocells
diferents. Els peixos de més interès són l'anguila i la bagra. També cal destacar altres vertebrats com la reineta, el gripau corredor i la tortuga de rierol (Mauremys
leprosa o Mauremys
caspica).
CLIMOGRAMA MEDITERRANI:
No hay comentarios:
Publicar un comentario