1)VEGETAL QUE ES
CONREAVEN:
Cada zona del parc té una vegetació diferent.
A la zona d'ús públic consta de 22 hectàrees de gespa, i
al marge dret d'aquesta zona del parc també compta amb una zona més reduïda de
prat fluvial.
El canyís és l'espècie plantada en les 8 hectàrees
d'aiguamolls construïts.
La desembocadura té retalls de vegetació adaptada a una
salinitat elevada com el tamariu i el salat blanc, vegetació lligada a l'aigua
i una mota amb plantes mediterrànies.
TAMARIU:
Arbrets o arbusts
caducifolis, de branques primes i llargues. Fulles petites, esquamiformes,
proveïdes de glàndules secretores de sals. Flors reunides en raïms cilíndrics,
llargs i estrets. Flors amb 4-5 pètals; 5 estams que s'insereixen en un disc
glandular, i 3 estils. Fruit en càpsula. Llavors acompanyades d'un plomall
sèssil de pèls sedosos.
SALAT BLANC
El salat blanc (Atriplex halimus) és un arbust
d'aspecte gris platejat, de fins a 2 metres d'alçada, que pertany a la família
quenopodiàcies. Les tiges són anguloses i les fulles enteres, gruixudes, de
contorn vagament triangular o rombalsd'uns 3x2 cm amb els angles arrodonits.
Aquestes fulles grises excreten sal quan l'arbust creix en sòl salí. Es poden
menjar crues en amanida o bullides com les fulles de les bledes i dels
espinacs, tot i que sovint són massa salades. Les flors, com les de totes les
quenopodiàcies, són simples, petites i molt poc vistoses. S'agrupen en
glomèruls a les parts altes de les tiges, on no arriben ja les fulles. El salat
blanc és una espècie monoica, és a dir amb flors masculines i femenines
separades en un mateix individu. Cada flor està tancada dins d'una parella de
bràctees ovades, d'uns poc mil·límetres, que com un sobre protegeixen els
òrgans fèrtils. Les masculines contenen 5 estams, les femenines un sol ovari.
CANYÍS:
El canyís o canya xiula (Phragmites australis ssp.
australis) té l'aspecte d'una petita canya -d'entre un i dos metres
d'alçària- que, com la canya autèntica (Arundo donax), es va estenent a partir de brots que surten d'una tija subterrània que
creix horitzontalment, anomenada rizoma. A diferència de la canya, que pot
mantenir vives les seves tiges aèries durant anys, el canyís renova
completament la seva part aèria cada any, la qual cosa demostra la gran
productivitat del canyissar. Per altra banda, en aquesta comunitat hi ha poca
diversitat vegetal.
2)TECNIQUES DE REG:
REG COMTAL:
La mina sorgeix a Montcada. Recull aigua del Besòs i es dirigeix cap a
Barcelona. L’origen es troba en el comte Miró I de Barcelona qui, a finals del
segle X o principis de l’XI, va reconstruir l’antiga via romana d’aigua per
regar els camps del pla barceloní i moure els molins que s’hi trobaven.
Com la major part de sèquies i mines, amb el creixement de Barcelona i la
febre edilícia va ser cegada. Ben conservat, amb trossos obrats i trams
assilvestrats. Hi havia una àrea agrícola que entre el riu i el barri de la
Trinitat, batejada amb el nom de la Ponderosa. Camps de conreu, horts i casetes
que tenen el privilegi de comptar amb aigua abundant i neta. Un miracle, enmig
d’un creixement urbà fins ara molt poc respectuós amb el medi ambient.
3) Tècniques de conreu
(entrevista)
Quines tècniques de
conreu es practicava en el segle XX?
Les terres es treballaven amb l’arada.
Quant van durar aquestes
tècniques?
Les tècniques de conreu, van durar bastant, però amb les modificacions de
les vores del riu, es va perdre la practica.
Es conreava el mateix, a
la part del riu de Barcelona, com la part del riu a Santa Coloma?
Sí. Encara que ara, en el segle XXI, la part de Barcelona esta més
oblidada, i la part de Santa Coloma esta molt modificada, amb el carril bici,
les vores construïdes...
A la gent que conreava
aquestes terres, es van enfadar al treure-se-les per fer modificacions, com el
carril bici i altres?
No. Perquè aquelles terres no eren el cent per cent seues, els pagesos les
havien agafat per conrear.
No hay comentarios:
Publicar un comentario