La Crònica

Els marges del riu besos:

El projecte té com a objectiu no només millorar les condicions ambientals de la llera i la qualitat de l'aigua, sinó, a més, millorar la capacitat hidràulica i permetre l'ús de determinats trams dels marges per a l'oci ciutadà.

Les solucions que es plantegen varien segons el tram en què discorre el riu. En un primer tram, amb un entorn poc urbanitzat, la proposta aborda un tractament natural de la llera, recuperant en els marges un prat fluvial al mateix temps que s'implanta un tractament terciari per millorar l'efluent de la planta depuradora de Montcada i Reixac (bàsicament eliminació de nutrients) . En un segon tram, molt més urbà, es possibilita la utilització dels marges per a activitats d'oci. Per això s'ha projectat un passeig exterior de ribera al marge esquerre i un parc fluvial a l'interior de la llera contenint un vial de vianants amb carril bicicleta i una àmplia zona enjardinada amb gespa.

Per millorar les condicions de capacitat hidràulica es recreixen en 70 centímetres els murs de l'antic canalització al llarg de gairebé cinc quilòmetres, assegurant així, en qualsevol punt del tram, un resguard de 50 centímetres davant d'una avinguda de 2.400 m3 / s.

L'obra es complementa amb la construcció de dos passarel · les que milloren la connexió dels marges, així com una galeria subterrània que creua el riu i que també millora la comunicació, en aquest cas entre serveis d'ambdós marges.

En definitiva, es planteja la recuperació integral del tram final del riu Besòs, incrementant l'actual capacitat hidràulica, millorant la qualitat de les aigües de l'efluent de Montcada i Reixac, eliminant residus inerts existents a la llera, recuperant els marges del riu creant nous hàbitats i recuperant la llera com a parc fluvial per a l'oci ciutadà.

Riuades:

1962: Els aiguats del 25 de setembre de 1962 van produir morts i grans danys materials com els que va patir Sant Adrià del Besòs, que amb el desbordament del riu la gent va tenir que sortir de les seves cases totes inundades i carreteres intransitables, el pont de vianants a l’alçada de Montcada i Reixac va quedar destruït per la força de les aigües.

Un total 815 morts inclosos els desapareguts i 2650 milions de pèrdues, en menys de dues hores a causa d'una avinguda sobtada dels rius Llobregat i Besòs, i els seus afluents en la seva part baixa. Es van registrar 212 mm en menys de 3 hores, amb una intensitat màxima de 6 mm/min. Aquest episodi va tenir lloc després d'una llarga sequera (feia 4 mesos que no plovia en algunes zones d'Espanya).

Diuen que va ser la major catàstrofe que recorda la història.

Ponts de Santa Coloma:

El Besós és un dels elements essencials que configuren la personalitat de Santa Coloma de Gramenet i que ha servit per preservar la seva identitat, suposant una barrera natural que la separava de Barcelona.

Aquest tradicional aïllament va començar a trencar-se el 1913 amb la construcció del Pont Vell, ensorrat per una riuada el 1943 i substituït per un de nou el deu anys més tard. Després s'han construït el pont de Can Zam i el del Molinet. Tanmateix, el paisatge urbanístic del Besós ve definit actualment pel disseny modern i espectacular del pont de Can Peixauet, inaugurat el 1992.